diumenge, 29 d’abril de 2007

Vivim de solituds





Vivim de solituds i mengem pans
pastats amb sang i amb odi. És deserta
la nostra nit i ple d'udols humans
el nostre cel que ja cap clam desperta.
I només tu ets vivent, única certa
llum que il·lumina fosquedats de mort.
Només tu ets fidel, folla paraula
que torna jove el nostre viure estort,
oh veritat que no ens aprèn cap aula!
Només tu ets. La resta és pura faula.