con sola su figura
vestidos los dejó de su hermosura.
Sant Joan de la Creu
em crida Amor i jo sense fadic
el vaig cercant per obscures contrades.
Crido als llindars, clamo a les cantonades,
digueu, germans, heu vist passar l'Amic?
I en cada rostre veig el rostre bell
d'Aquell sens qui s'enyora d'orfenesa
tot el que ha creat naturalesa.
Fugint de mi, per on passava Ell
vestit tot ho deixava de bellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada