diumenge, 29 d’abril del 2007

A joies inaudites





con sola su figura
vestidos los dejó de su hermosura.


Sant Joan de la Creu



A joies inaudites i velades
em crida Amor i jo sense fadic
el vaig cercant per obscures contrades.
Crido als llindars, clamo a les cantonades,
digueu, germans, heu vist passar l'Amic?
I en cada rostre veig el rostre bell
d'Aquell sens qui s'enyora d'orfenesa
tot el que ha creat naturalesa.
Fugint de mi, per on passava Ell
vestit tot ho deixava de bellesa.