diumenge, 29 d’abril del 2007

De tot enlloc




De tot enlloc per tot camí venim:
venut, desarrelat com sina eixorca
i abominat com execrable crim,
rebuig del món, és carn de creu i forca
el poble malaurat dels anavim.
Només són voluntat d'alba en la nit,
set de deserts, follia de promeses.
Si t'eixorda el silenci del seu crit,
Déu, seràs sord a tantes mans esteses,
cec a tants ulls que et miren fit a fit?