Ric de pobresa i de riquesa pobre,
ja res no tinc i encara tot em sobra.
M'endinso en el silenci dels teus ulls
com en un mar tranquil sense sotsobra,
segur de tu que en el teu si m'aculls
com una mare. I reneixo infant
a qui la joia no ha estat mai defesa.
Sóc alba del teu somni, foll instant
en què, enamorat de la nuesa,
per vendre-ho tot, vaig vendre'm la tristesa.
ja res no tinc i encara tot em sobra.
M'endinso en el silenci dels teus ulls
com en un mar tranquil sense sotsobra,
segur de tu que en el teu si m'aculls
com una mare. I reneixo infant
a qui la joia no ha estat mai defesa.
Sóc alba del teu somni, foll instant
en què, enamorat de la nuesa,
per vendre-ho tot, vaig vendre'm la tristesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada