diumenge, 29 d’abril de 2007

No em compadíssiu




No em compadíssiu pas els qui em veieu
braços estesos i clavat en creu,
que és en un gorg de joies sense noses
que el meu dolor té l'escondida deu.
Mireu-me, Amat crucificat de roses
en el jaç de l'Amic i oberta al pit,
fontana ja incurable, la ferida.
Emmirallant-me en aigües de la nit,
reneixo als vents de l'alba en la sentida
d'aquest dolor joiós que em pren la vida.