diumenge, 29 d’abril del 2007
RIC DE POBRESA
Ric de pobresa,
germà de tots els orfes,
no em compadíssiu:
a joies inaudites
reneixo en una cova.
germà de tots els orfes,
no em compadíssiu:
a joies inaudites
reneixo en una cova.
Climent Forner
De tot enlloc
De tot enlloc per tot camí venim:
venut, desarrelat com sina eixorca
i abominat com execrable crim,
rebuig del món, és carn de creu i forca
el poble malaurat dels anavim.
Només són voluntat d'alba en la nit,
set de deserts, follia de promeses.
Si t'eixorda el silenci del seu crit,
Déu, seràs sord a tantes mans esteses,
cec a tants ulls que et miren fit a fit?
venut, desarrelat com sina eixorca
i abominat com execrable crim,
rebuig del món, és carn de creu i forca
el poble malaurat dels anavim.
Només són voluntat d'alba en la nit,
set de deserts, follia de promeses.
Si t'eixorda el silenci del seu crit,
Déu, seràs sord a tantes mans esteses,
cec a tants ulls que et miren fit a fit?
Vinc nu vers tu
Je suis venu, calme orphelin,
Riche de mes seuls yeux tranquilles.
Riche de mes seuls yeux tranquilles.
Paul Verlain
Vinc nu vers tu, ric dels meus ulls tranquils,
desaprenent la ciència de les aules,
sense oripells i despullat d'estils.
Per parlar-te, fan nosa les paraules.
Ensenya'm tu la parla dels humils,
aquella que hem apresa de la mare
i et parlaré que et plagui el meu parlar.
Sóc un infant que balbuceja encara
quan entaulat, ja home al teu altar,
cap altre nom sé dar-te que el de Pare.
Un jorn m'enamorí
De vós germana un jorn m'enamorí.
Per vós vaig deixar casa, amor i pares.
De vós vestit i despullat de mi,
vers vós vaig fent camí sense camí,
perquè sens vós les joies no em són cares
i amb vós els dols em semblen de bon preu.
Per vós la solitud m'és companyia,
per vós m'he fet d'enlloc i sóc d'arreu,
amb vós, sens res, de tot em sento hereu,
que, en vós vivint, sóc ric si res no havia.
Per vós vaig deixar casa, amor i pares.
De vós vestit i despullat de mi,
vers vós vaig fent camí sense camí,
perquè sens vós les joies no em són cares
i amb vós els dols em semblen de bon preu.
Per vós la solitud m'és companyia,
per vós m'he fet d'enlloc i sóc d'arreu,
amb vós, sens res, de tot em sento hereu,
que, en vós vivint, sóc ric si res no havia.
Com els lliris viurem
Com els lliris viurem, de llum vestits
i al sol de Déu mudant-se la figura.
No filen ni teixeixen els seus dits
ni de cap altra cosa prenen cura
que de ser bells com els ha fet natura.
Com els ocells viurem, lliures per l'aire
i endiumenjats amb la llum dels seus cants.
Sense sembrar, no s'amoïnen gaire
de l'ara, del després o de l'abans
i recullen la joia a plenes mans.
i al sol de Déu mudant-se la figura.
No filen ni teixeixen els seus dits
ni de cap altra cosa prenen cura
que de ser bells com els ha fet natura.
Com els ocells viurem, lliures per l'aire
i endiumenjats amb la llum dels seus cants.
Sense sembrar, no s'amoïnen gaire
de l'ara, del després o de l'abans
i recullen la joia a plenes mans.
Ric de pobresa
Ric de pobresa i de riquesa pobre,
ja res no tinc i encara tot em sobra.
M'endinso en el silenci dels teus ulls
com en un mar tranquil sense sotsobra,
segur de tu que en el teu si m'aculls
com una mare. I reneixo infant
a qui la joia no ha estat mai defesa.
Sóc alba del teu somni, foll instant
en què, enamorat de la nuesa,
per vendre-ho tot, vaig vendre'm la tristesa.
ja res no tinc i encara tot em sobra.
M'endinso en el silenci dels teus ulls
com en un mar tranquil sense sotsobra,
segur de tu que en el teu si m'aculls
com una mare. I reneixo infant
a qui la joia no ha estat mai defesa.
Sóc alba del teu somni, foll instant
en què, enamorat de la nuesa,
per vendre-ho tot, vaig vendre'm la tristesa.
Germà de tots els orfes
Germà de tots els orfes que en el món
s'aixopluguen al sol de l'enyorança,
porto al sarró tots els dolors que són
vells com el món i, rònega pitança,
un rosegó del pa de l'esperança.
I, goliard de tots els rodamóns,
vaig pels camins fent i desfent cançons.
Jo sóc Francesc d'Assís, joglar del Pare
que acull en el seu regne els pobrissons
i mai del seu amor no els desempara.
s'aixopluguen al sol de l'enyorança,
porto al sarró tots els dolors que són
vells com el món i, rònega pitança,
un rosegó del pa de l'esperança.
I, goliard de tots els rodamóns,
vaig pels camins fent i desfent cançons.
Jo sóc Francesc d'Assís, joglar del Pare
que acull en el seu regne els pobrissons
i mai del seu amor no els desempara.
No em compadíssiu
No em compadíssiu pas els qui em veieu
braços estesos i clavat en creu,
que és en un gorg de joies sense noses
que el meu dolor té l'escondida deu.
Mireu-me, Amat crucificat de roses
en el jaç de l'Amic i oberta al pit,
fontana ja incurable, la ferida.
Emmirallant-me en aigües de la nit,
reneixo als vents de l'alba en la sentida
d'aquest dolor joiós que em pren la vida.
braços estesos i clavat en creu,
que és en un gorg de joies sense noses
que el meu dolor té l'escondida deu.
Mireu-me, Amat crucificat de roses
en el jaç de l'Amic i oberta al pit,
fontana ja incurable, la ferida.
Emmirallant-me en aigües de la nit,
reneixo als vents de l'alba en la sentida
d'aquest dolor joiós que em pren la vida.
A joies inaudites
con sola su figura
vestidos los dejó de su hermosura.
Sant Joan de la Creu
em crida Amor i jo sense fadic
el vaig cercant per obscures contrades.
Crido als llindars, clamo a les cantonades,
digueu, germans, heu vist passar l'Amic?
I en cada rostre veig el rostre bell
d'Aquell sens qui s'enyora d'orfenesa
tot el que ha creat naturalesa.
Fugint de mi, per on passava Ell
vestit tot ho deixava de bellesa.
Reneixo en una cova
Homenatge a Gaudí
Reneixo en una cova i el pessebre
m'acull en el nadó. L'eternitat
basteix la pedra amb tremolors de gebre,
i sóc pastor que guarda el seu ramat
i àngel que anuncia. Déu és nat
i encara va naixent sobre la palla
estremida de tanta pobrissalla.
Per als infants d'un poble que és esclau
alço banderes que el cel blau retalla,
xiprers fidels i portadors de pau.
Reneixo en una cova i el pessebre
m'acull en el nadó. L'eternitat
basteix la pedra amb tremolors de gebre,
i sóc pastor que guarda el seu ramat
i àngel que anuncia. Déu és nat
i encara va naixent sobre la palla
estremida de tanta pobrissalla.
Per als infants d'un poble que és esclau
alço banderes que el cel blau retalla,
xiprers fidels i portadors de pau.
Vivim de solituds
Vivim de solituds i mengem pans
pastats amb sang i amb odi. És deserta
la nostra nit i ple d'udols humans
el nostre cel que ja cap clam desperta.
I només tu ets vivent, única certa
llum que il·lumina fosquedats de mort.
Només tu ets fidel, folla paraula
que torna jove el nostre viure estort,
oh veritat que no ens aprèn cap aula!
Només tu ets. La resta és pura faula.
pastats amb sang i amb odi. És deserta
la nostra nit i ple d'udols humans
el nostre cel que ja cap clam desperta.
I només tu ets vivent, única certa
llum que il·lumina fosquedats de mort.
Només tu ets fidel, folla paraula
que torna jove el nostre viure estort,
oh veritat que no ens aprèn cap aula!
Només tu ets. La resta és pura faula.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
